Els mètodes de protecció ens permeten gaudir de la sexualitat compartida evitant el risc d’un embaràs no previst o una infecció de transmissió sexual.

Cada persona haurà de decidir quin mètode li pot anar millor en els diferents moments de la vida, d’acord amb la seva edat, la situació personal, el tipus i la freqüència de les relacions, les pròpies creences, etc., ja que som diferents i no tenim un mètode ideal per a tothom.

En el moment de triar un mètode és important conèixer les seves característiques (mecanisme d’acció, eficàcia, possibles efectes secundaris, preu…) i saber com utilitzar-lo correctament, ja que això ens permetrà decidir quin pot ser el millor mètode per tal de prevenir embarassos no planificats i, en alguns casos, infeccions de transmissió sexual.

Els anticonceptius permeten gaudir de la sexualitat sense por a un embaràs no desitjat. S’ha de tenir en compte que la seva eficàcia varia i depèn del seu bon ús i que només dos d’ells, els preservatius masculins i els femenins, protegeixen de les infeccions de transmissió sexual (ITS) i del VIH.


Mètodes que eviten l’embaràs i la transmissió d’ITS

  • Preservatiu masculí o condó

    Mètode anticonceptiu “de barrera”: impedeix el contacte entre els espermatozous i l’òvul. Consisteix en una funda prima i elàstica de làtex que es col·loca sobre el penis en erecció abans de la penetració. Al seu extrem tancat té un petit reservori on es diposita el semen després de l’ejaculació.

    Protegeix de l’embaràs i també de les ITS i de la SIDA amb una eficàcia d’entre el 86 i el 97% si s’utilitza correctament (consulta les instruccions de la caixa!). És l’únic anticonceptiu femení que protegeix d’aquests riscos.

    Es pot comprar a les farmàcies, als supermercats, a les grans superfícies i als dispensadors automàtics, i, de manera gratuïta, a Tarda Jove

  • Preservatiu femení

    Petita bossa de plàstic fi, però molt resistent, prelubrificada, tancada per un costat i amb una anella flexible que recobreix les parets de la vagina i la vulva.

    Protegeix de l’embaràs i també de les ITS i del VIH amb una eficàcia similar a la del preservatiu masculí si s’utilitza correctament.

    Es ven a les farmàcies (és més car que el preservatiu masculí) i es pot demanar a Tarda Jove

  • Diafragma

    Caputxa de làtex o silicona que es col·loca al fons de la vagina i cobreix l’entrada de l’úter.

    Sempre s’ha de fer servir amb espermaticida.

    És un mètode amb una eficàcia d’entre el 82 i el 96% en la prevenció de l’embaràs, però no protegeix de les ITS ni del VIH.

    Cal consultar en un centre sanitari per a la seva prescripció.

  • Espermaticides

    Substàncies químiques en forma d’òvuls, gels, espumes o cremes que s’introdueixen a la vagina abans del coit i que lesionen els espermatozous i fan una barrera impedint que aquests passin a l’úter.

    Si s’utilitzen sols són poc fiables: és important que s’acompanyin sempre d’un altre mètode de barrera, com ara el preservatiu o el diafragma. No protegeixen de les ITS ni del VIH.

    Es poden comprar a les farmàcies sense recepta.

Mètodes mecànics

  • DIU (Dispositiu Intrauterí)

    Petit objecte, freqüentment de polietilè amb filament de coure, que es col·loca a l’interior de l’úter. Funciona dificultant el pas dels espermatozous cap a les trompes, alhora que impedeix la implantació de l’òvul en cas de fecundació.

    És imprescindible que una visita mèdica o ginecològica per valorar si és el métode més indicat. La seva col·locació i extracció són a càrrec d’un metge o d’una metgessa.

    La seva eficàcia és alta, d’un 98%, però normalment no és adequat per a noies joves i no protegeix de les ITS ni del VIH.

Mètodes hormonals

Són aquells que alliberen hormones similars a les hormones sexuals femenines. Aquestes van a parar a la sang impedint que els ovaris madurin l’òvul. En no existir ovulació, tampoc és possible la fecundació i, per tant, no pot haver-hi embaràs.

És imprescindible una visita mèdica per a la seva prescripció i per detectar possibles contraindicacions.

Si es compleixen les indicacions correctament la seva eficàcia en evitar un embaràs no desitjat s’aproxima al 100%, però no protegeix de les ITS ni del VIH. Cal informar-se bé i davant de qualsevol dubte consultar a un/a expert/a.

  • Pastilles o píndoles

    Fàrmac que habitualment conté dues substàncies, estrògens i progesterona. Existeixen diferents tipus segons la dosis hormonal i la pauta de presentació que tinguin.

  • L’anell vaginal

    Anell de plàstic flexible que es col·loca a la vagina durant 3 setmanes i allibera estrògens i gestàgens per tal d’evitar l’embaràs, però no protegeix de les ITS ni del VIH. No està cobert per la Seguretat Social.

  • Pegat setmanal

    Fina làmina quadrada que s’enganxa sobre la pell i allibera estrògens i gestàgens que passen a la sang a través de la pell. Com no s’administra via oral, els vòmits i els problemes intestinals no interfereixen en el seu efecte anticonceptiu. No està cobert per la Seguretat Social.

Contraceptius injectables

Injeccions intramusculars amb gestàgens que, cada tres mesos, han d’administrar professionals sanitaris.

  • Implants subcutanis
    Vareta flexible, de 4 cm de longitud i 2 mm de diàmetre, que un/a professional col·loca sota la pell del braç i que allibera petites quantitats d’hormones (gestàgens) que poden donar alteracions del cicle menstrual.

    La seva eficàcia anticonceptiva és molt alta, similar a la resta de mètodes hormonals, i el seu efecte dura entre 3 i 5 anys, però no protegeix de les ITS ni del VIH.

    Requereix una visita mèdica prèvia per descartar possibles contraindicacions.

Mètodes quirúrgics

Són aquells mètodes anticonceptius que es porten a terme mitjançant una petita intervenció quirúrgica i que, de moment, s’han de plantejar com a definitius, tot i que en alguns casos es puguin fer reversibles.

Normalment són indicats per a persones que no desitgen tenir fills/es en un futur.

  • Lligadura de trompes

    Consisteix a seccionar o obstruir les trompes de Fal·lopi de la dona, la qual cosa impedeix que l’òvul que es desprèn de l’ovari es trobi amb els espermatozous.

  • Vasectomia

    Consisteix a seccionar els conductes deferents en l’home, de manera que s’interromp la trajectòria dels espermatozous. A diferència de la lligadura de trompes, no requereix hospitalització ni anestesia general.

Mètodes naturals

Son mètodes que resulten insegurs i poc eficaços, no protegeixen de les ITS ni del VIH, i es basen en un gran coneixement del propi cos.

  • Coitus interruptus o “Marxa enrere”

    Consisteix a retirar el penis de la vagina abans de que es produeixi l’ejaculació. És totalment insegur i gens recomanable ja que abans de l’ejaculació s’expulsen gotes que contenen espermatozous que poden donar lloc a un embaràs no desitjat.

  • Ogino-Kans o Mètode del calendari

    Consisteix a abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb penetració durant un període que comprèn, aproximadament, els cinc dies anteriors i els cinc dies posteriors a l’ovulació. El problema és que les dones joves no solen tenir els cicles regulars, per la qual cosa és difícil conèixer el dia exacte de l’ovulació.

  • Temperatura Bassal

    Consisteix a prendre’s la temperatura cada dia abans de llevar-se al matí i confeccionar un gràfic. D’aquesta manera es detecta l’ovulació i, en conseqüència, els dies fèrtils de la dona, durant els quals abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb coit.

  • Moc cervical o Billings

    Consisteix a observar diàriament els canvis que es produeixen en el moc cervical ja que d’aquesta manera, teòricament, es pot determinar els dies fèrtils i així evitar tenir relacions sexuals durant aquests dies.

MÉS INFORMACIÓ:

https://centrejove.org/ambits/metodes/#1519668879396-5c1b450d-3d56

 Actualització | Novembre de 2021

Aquest contingut ha estat elaborat pel Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats