30 de juny de 2022

Infeccions de transmissió sexual

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són aquelles que es transmeten entre les persones, especialment en les relacions sexuals amb penetració, però també amb el contacte entre els genitals i les pràctiques de sexe oral, ja que la vagina, el penis, l’anus i la boca són els llocs més freqüents on es localitzen els gèrmens que poden produir una ITS causades per:

  • Virus: les hepatitis A, B i C, l’herpes genital, la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), el virus del papil·loma humà, els condilomes acuminats i les berrugues (genitals i anals).
  • Bacteris: la infecció vaginal per tricomones, la gonocòccia (també coneguda com a gonorrea, blennorràgia o purgacions), la sífilis, les infeccions genitals per clamídies, o el xancre tou.
  • Fongs o paràsits: sarna, pediculosi, o lladelles.

De gravetat variable, algunes ITS es poden curar fàcilment un cop s’han diagnosticat (gonocòccia, sífilis, infecció vaginal per tricomones i infeccions per clamídies), però d’altres no tenen un tractament curatiu definitiu i poden esdevenir cròniques (hepatitis A i B, infecció per VIH, herpes genital o berrugues i condilomes, i virus del papil·loma humà).

Consulta’n més informació a l’ apartat “Infeccions de transmissió sexual” del canal de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Quins símptomes presenten?

Les ITS es manifesten mitjançant símptomes molt diversos que sovint són discrets i tardans, com per exemple, les lesions a la pell dels genitals (ulceracions, berrugues…), les secrecions o fluixos anormals, el picor, el coïssor o el dolor als òrgans genitals i urinaris…

En alguns casos poden ser asimptomàtiques (no presenten símptomes).

Qualsevol persona infectada, hagi desenvolupat símptomes visibles o no, pot encomanar la infecció a una altra amb facilitat.

Així doncs, si se sospita que es pateix una ITS perquè s’han mantingut relacions sexuals de risc o es pateixen aquests símptomes, cal buscar atenció mèdica immediata.

S’ha de tenir en compte que en la majoria d’ITS, el fet d’haver-se tractat i curat d’elles no significa ser-ne immune i que, si no se’n fa prevenció amb un ús correcte de preservatius, masculins o femenins, els quals redueixen el risc de contagi, un/a es pot infectar de nou.

A més, el tractament ha de fer-se també a la parella sexual i s’ha de realitzar un seguiment per a assegurar-se de la curació i evitar que la infecció continuï estenent-se.

On acudir?

Si creus que tens alguna ITS o bé vols més informació, adreça’t al teu Centre d’Atenció Primària, al teu ginecòleg/a o al teu farmacèutic/a, truca al telèfon d’informació i consultes de CatSalut Respon (061) o apropa’t a:

Tarda Jove

  • Lloc d’atenció: Plaça Clarà, 6  2n pis d’Olot (Ideal – Oficina Jove de la Garrotxa)
  • [email protected]
  • Horari:
    Dilluns de 17h a 19h
    Tel. 637369571 (de 16h a 20h)

Com es poden prevenir?

Per tal de prevenir les infeccions de transmissió sexual, recorda:

  • Evita les situacions i els comportaments de risc: com ara mantenir relacions sexuals sense preservatiu, compartir estris per injectar-se droga, fer-se tatuatges o pírcings en centres no autoritzats…
  • Fes ús de preservatius, masculins o femenins, a totes les relacions sexuals per tal de reduir el risc de contagi. La resta de mètodes anticonceptius només protegeixen, en major o menor mesura, dels embarassos no desitjats, però no de les ITS.
  • Acudeix a les visites ginecològiques periòdiques com un mitjà necessari i molt eficaç per detectar possibles anomalies.

Tot i que, avui en dia, les ITS es poden diagnosticar i tractar, no existeixen vacunes per prevenir-les en la majoria dels casos.

Pel que fa a la vacuna contra el virus del papil·loma humà, s’administra a la població femenina de Catalunya als 12 anys d’edat a les escoles a sisè de primària, quan s’entén que encara no hi ha hagut relacions coitals.

Quan s’han tingut relacions coitals el risc d’infectar-se amb aquest virus augmenta molt i, per tant, l’efectivitat de la vacuna disminueix. Per a noies de més edat la vacuna es pot administrar a nivell privat, fora de la sanitat pública.

[Actualització | Novembre 2021]

Aquest contingut ha estat elaborat pel Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ).